Què és la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) o adenoma de pròstata?
Anomenem hiperplàsia benigna de pròstata (o adenoma de pròstata) el creixement no maligne del teixit prostàtic en homes de mitjana edat en endavant. En una persona jove, la glàndula prostàtica és rudimentària, gairebé indetectable, i s'estén com un ramell de llavors sobre el tracte urinari. No obstant això, amb la pubertat, aquesta anatomia comença a canviar a causa de la gran producció de testosterona i de dihidrotestosterona.
La testosterona fa que les “llavors”, anomenades àcins, germinin i creixin. De manera que, d'adults, i a causa del seu creixement i proliferació, aquestes petites estructures glandulars poden ocasionar símptomes obstructius associats amb trastorns del flux urinari.
La hiperplàsia benigna de pròstata és una de les malalties més freqüents en els homes i forma part del procés d'envelliment fisiològic. La incidència d'aquesta malaltia és del 51% en homes de 60 a 69 anys, i del 75 al 90% en homes de 80 anys.
Simptomatologia
Encara que el concepte HBP inclou l'ampliació de la pròstata i l’obstrucció mecànica del flux urinari, no sempre es pot establir una relació directa entre el volum d'hiperplàsia i la intensitat dels símptomes. Així, una pròstata engrandida podria no ser l’origen de cap símptoma, mentre que una petita pot causar intenses molèsties.
Els símptomes de la hiperplàsia benigna de pròstata es divideixen en obstructius i en irritatius.
Símptomes obstructius
- Flux d'orina dèbil i/o intermitent.
- El raig de l'orina es torna cada cop més fi i sense força.
- Sensació de buidatge incomplet de la bufeta.
- Doble micció (orinar una segona vegada en un període de 2 hores).
- Degoteig postmiccional.
- Dificultat o retard de l'inici de la micció.
- Retenció d'orina.
Símptomes irritatius.
- Pol·laciúria, o freqüència exagerada de les miccions.
- Nictúria, o necessitat de llevar-se a la nit a orinar.
Urgència sobtada. - Incontinència urinària d'urgència.
Tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata
El diagnòstic primerenc de la hiperplàsia benigna de pròstata és essencial per evitar complicacions com ara infeccions del tracte urinari, mal als ronyons o a la bufeta, càlculs a la bufeta o incontinència.
La possible existència d'aquests processos secundaris derivats de l'obstrucció urinària, juntament amb el grau de molèstia del pacient, estableixen el tractament contra la HBP.
Tractament mèdic
Als pacients amb símptomes lleus o moderats, se’ls pot subministrar un tractament farmacològic a base d'alfa-blocadors i inhibidors de la 5-alfa-reductasa, que ajuden a millorar el flux urinari. Els primers redueixen la tensió de les cèl·lules musculars de l'interior de la pròstata, i permeten que el pacient buidi millor la bufeta i d’una manera més còmoda. Els segons, redueixen la mida prostàtica, la qual cosa millora la qualitat de la micció.
Tractament quirúrgic
Per a aquells pacients que han provat la medicació sense èxit, es poden alleujar els símptomes de la hiperplàsia benigna de pròstata amb cirurgia.
L'Institut d'Urologia i Andrologia Serrate & Ribal posa a la seva disposició tècniques d'avantguarda que milloren els resultats de manera clara i eficient, alhora que redueixen les complicacions de manera significativa:
- Resecció transuretral de pròstata (RTU) amb equip bipolar de plasma
- Fotovaporització prostàtica amb làser verd KTP Greenlight 180 W
- Làser Thulium
- Enucleació prostàtica amb làser Holmium (HoLEP)
Altres tècniques utilitzades en casos especials
- Cirurgia suprapúbica
- Termoteràpia de microones transuretral (TUMT)