Què és el còlic nefrític
El còlic nefrític és un episodi de dolor intens, espasmòdic, que apareix de manera brusca i sobtada l’intens del qual augmenta progressivament. Comença a la zona lumbar i s'irradia lateralment cap a l'abdomen, l'engonal i els genitals. És d’intensitat discontínua, amb pics de dolor exacerbat i períodes de lleugeres remissions. Té una durada variable, des de diverses hores fins a dos o tres dies, si bé no és estrany trobar còlics amb una durada no superior a minuts. Sol anar acompanyat d'afectació general, sudoració, nàusees i/o vòmits a més de febre. A vegades pot provocar molèsties miccionals com per exemple una necessitat d'orinar petites quantitats amb molta freqüència, una sensació de buidatge incomplet de la bufeta i/o de coïssor durant la micció. L'orina sol ser fosca, concentrada i de vegades es pot detectar presència de sang a simple vista.
Quines són les causes?
Les causes del còlic nefrític són molt variades: pot generar-se per factors desencadenants com la ingesta insuficient d'aigua o la història familiar de còlics nefrítics, entre d'altres; encara que la causa més freqüent és la presència de pedres (càlculs) a l'urèter, formades per sals minerals en forma de cristalls que habitualment són excretades amb l'orina. De manera que les pedres o càlculs es formen quan l'orina se satura amb aquestes substàncies. Quan hi ha presència de càlculs, el ronyó obstruït reté l'orina i es dilaten les vies urinàries, la qual cosa desencadena el dolor A més dels càlculs, un còlic el pot causar qualsevol altre element que ocupi l'urèter i obstrueixi el ronyó.
Tractament
La prioritat en el maneig inicial del còlic nefrític és aconseguir controlar el dolor de manera ràpida i adequada, facilitar l'expulsió del càlcul i evitar l'aparició de nous episodis. Per alleujar el dolor inicial s’utilitzen analgèsics espasmolítics i antiinflamatoris. En episodis de dolor molt intens, aquests fàrmacs s'apliquen via intramuscular o intravenosa. Per a una major eficiència, aquests tractaments solen complementar-se amb fàrmacs que eviten les nàusees i els vòmits.
Pel que fa als càlculs o pedres, és molt important avaluar-ne la mida, la localització i la des de l’inici; així com la probabilitat d'expulsió espontània, la composició dels càlculs, els símptomes i la possible presència d'una infecció urinària.
En un gran nombre de casos, els càlculs que no superen els 5 mm se solen expulsar de manera espontània. Si el cos no els pot expulsat per la mida, l'opció passa per fragmentar-los en trossos minúsculs perquè puguin ser expulsats de forma natural, juntament amb l'orina (LEOC). Si no es pot dur a terme la fragmentació o el còlic presenta complicacions, es procedeix a l'extracció quirúrgica.
Des de l'Institut d'Urologia Serrate & Ribal posem a la seva disposició equipament d'última generació i tècniques d'avantguarda per dur a terme la fragmentació o l'extracció quirúrgica de càlculs renals: