El diagnòstic definitiu d'un càncer de pròstata no pot establir-se sense una biòpsia de pròstata. Hi han dues maneres de fer aquest procediment, la biòpsia transrectal i la biòpsia transperineal. Amb el primer mètode s'accedeix a la glàndula prostàtica efectuant puncions a través del recte. Fent la biòpsia transperineal, en canvi, les mostres s'aconsegueixen introduint les agulles pel perineu.
Mitjançant la biòpsia de pròstata transperineal s'obtenen petites mostres de teixit que posteriorment s'analitzen al laboratori a la recerca de signes tumorals.
Fins a tres de cada deu tumors a la pròstata poden passar desapercebuts amb tècniques diagnòstiques convencionals. Una primera exploració de la pròstata diagnostica entre el 20% i el 40% dels càncers de pròstata. Gràcies a la biòpsia transperineal, la xifra de detecció pot pujar fins al 73%, fet que suposa una millora substancial de la capacitat diagnòstica en una primera exploració.
Com realitzem la biòpsia de pròstata transperineal
A l'Instituto de Urología Serrate & Ribal duem a terme la biòpsia prostàtica transperineal dirigida per una sonda ecogràfica, i amb l'ajuda d'imatges obtingudes prèviament en una ressonància magnètica multiparamètrica. L'objectiu és guiar amb la màxima precisió les biòpsies sobre les zones sospitoses que apareguin en la ressonància. Aquest procediment es pot realitzar de forma cognitiva o mitjançant un programari, que proporciona la fusió de les dues imatges. Això permet una major precisió en la biòpsia, augmentar la taxa de diagnòstic i minimitzar possibles complicacions (com la infecció o fins i tot sèpsia).
Un dels factors que valora especialment el nostre equip mèdic a l'hora de realitzar la biòpsia transperineal en lloc de la transrectal, és el menor risc d'infecció bacteriana que comporta. En no fer la biòpsia de la pròstata a través del recte on la presència de bacteris és més gran i realitzar-la pel perineu, la possibilitat de contraure una infecció és pràcticament inexistent.
La biòpsia de pròstata transperineal dirigida es porta a terme en règim ambulatori i sota sedació.
Durant alguns dies després del procediment el pacient pot sentir certa coïssor quan orina i més necessitat d'anar al bany. També és freqüent la presència de sang en l'orina, que pot durar diversos dies, i al semen, que en aquest cas es pot allargar diverses setmanes.
Quan se sol·licita la biòpsia de pròstata
L'especialista sol·licitarà una biòpsia prostàtica quan una anàlisi de sang registri uns nivells elevats de PSA (antigen prostàtic específic), i si durant un tacte rectal o a una ressonància magnètica multiparamètrica detecta algun element sospitós. En cas que els resultats d'una o diverses d'aquestes proves suggereixin la presència d'un càncer de pròstata, l'uròleg requerirà aquesta prova suplementària per efectuar un diagnòstic més concloent.